Joan Serrano
Entre els 245 escríts en valencià publicats al setmanari monover EL PUEBLO (1901-1915) hi apareix un tema, el dels zagalets pobres, que es repeteix durant tota l'existència del setnanari (1).
L’any 1906, entre els primers escrits que es publiquen en valencíà, ens trobem 3 escrits on els protagonistes són els zagals pobres, sobre els que EL PUEBLO ha organitzat una campanya benèfica "El abrigo de los níños. Els 3 escríts fan referència a la situacíó que viuen els zagals pobres i demanen la col.labaració dels que la poden donar en la camnpanya.
Més avant i fins que s’acaba el setmanari, continuen publicant-se escrits sobre els zagalets pobres, el resultat dels escrits és una barreja de tendresa i de denúncia, on es plasma la grácía dels infants desprotegits, els seus jocs, les seues preferències... Però on també apareix la fan que passen, la falta de roba que pateixen, les poques ganes que tenen d'anar a escola, el treball infantil i les ganes de fumar.
Aquesta constant en els escrits en valencià publicats a EL PUEBLO es deu a la sensibilitat de Joaquim Ano Abad i els seus més íntims col.laboradors vers aquest problema social del moment.
El poema TEULAÏNS (2) es va publicar al setmanari EL PUEBLO al número
330, el dia 29 de febrer del 1908, apareix firmat per KAP, pseudònim de
Queremon Alfonso Prats ( Monóver).
Queremón Alfonso va estar un habitual col.laborador del setmanari EL PUEBLO. Hi publica 9 escrits els anys 1901,1902 i 1903 que es poden agrupar sota la denominació comú de Contrastes, on de nanera treballada presenta una prosa poètica sobre el fil d'una narració curta que descriu i reflexiona sobre temes con una boda, la bogeria; on hi apareixen oníriques descripcions del poble, on es parla de l’artista i de la fam; en definitiva unes narracions en la forma dolces i treballades, i en el fons amb els elements a voltes angoixants que fan realitat el contrast. L’any 1906 torna a publicar dos escrits com els citats.
Entre l’any 1906 i 1907 participa en l’aventura literària de EL PUEBLO, el Folletin de EL PUEBLO, del nº 252 al 291 on participa en la novel.la col.lectiva El Inglés de Betíes (3).
L’any 1908, concretament el mes de febrer hi publica en tres ocasions tres poemes firnats per KAP, els dos príners, Mi portfolio, i Con Violón escrits en vers i en castellà, i el tercer, Teulaïns, escrit en vers i en valencià.
Queremón Alfonso és dels pocs empresaris del poble que contracta publicitat amb el setmanari de Joaquín Amo. Per això, l'autor dels escrits de Canyís, li'n dedica un que titula El anís de Queremón (EL Pueblo 2ó-02-1910) Aquest escrit s’hi publiva quan el folletí de Canyís anava a l'alça, i de fet és un canyís de folletí el que fa la propaganda de anís de Queremón, tot i que al final del mateix escrit és l’amic Joaquín Amo i no el personatge Canyís qui l'acaba dient: En seguía mos van posà a parlà des coses del món i des llibres d’actualitat i, com no podía per menos se va enreà la conversacíó en es zagales del poble, en es tonteríes que aquí fa molta gent i atres cosetes que no podem escriure-se perquè jo sóc un home que m'agrà està bé en tot el món i no vullc faltar-li a dengú.
Teulaïns és un poema dialogat, escrit en valencià, i publícat quan era costum publicar en tots els números de EL PUEBLO un escrit en valencià. Aquest poema singular entre els escrits en valencià per tractar-se d'un escrit que descriu una escena totalment dialogada i en vers, és el que li dona a Queremón Alfonso el mèrit de formar part de la producció literària en valencià que apareix publicada a EL PUEBLO.
El tena del poema és la descripció d'una escena protagonitzada per zagalets pobres, Queremón Alfonso en TEULAÏNS aconsegueix un poema tendre i denunciador, tendre perquè, com Joaquím Amo, nostra la seua sensibilitat davant el món infantil, buscant-li la part poética, i denunciador perqué exposa un cas de treball infantil. En el poema dialogat dos zagalets i una zagaleta tracten sobre la compra-venda de Castanyola (4), com en un joc que no és tal joc.
TEULAÏNS (5)
- Escolta, castanyolera.
- ¡Castanyyoléee..! ¿En voleu?
- ¿En lleves d'a cèntim gran?
- ¿D'a céntim? goletjareu;
s'han acabat es d’a cèntim
i són totes d'a gallet;
crompeu-ne una entre es dos.
-¡Xe! mas falta un centimet,
¿mo’n vens una en quatre cèntins?
un centimet no li fa.
- No que l’ama me bonega
i no ex deixa vendre’n ja.
- ¿Pos vols que fem una cosa?
d'a compte una llepaica
te donem un centimico.
- Mare es galimes...¡ la quina!
- Xa diu que galines, mare...
pos no estas tu molt moneta
perquè lleves castanyoles;
¡Vinga... una llepaeta... !
- Pos no hu teniu que xarrà
i doneu-me el cèntim ans
- Primé la xuplaré yo,
dona-li el teu cèntim.
- Nyas.
- Mare que primica és eixa;
aquella que és més grandona.
- D'aquella no xuplareu,
- ¡Xa, diu que no, la bacora!
deixa que xuplem aquella,
sinós te tirem la llanda.
- Vinga, vos donará aquella,
i com la trenques apanya't.
- Xico prou! que en mig des morros
te n'has llevat la mitat,
No la fuixgues, cotxineta,
pos si apenes l’ha tastat;
xupla tu apressa, Xarcial.
- ¡Xare, que bona que está!
paro la fuig en seguia,
¡fa un gustet més bo de mel...!
- Pos no podía fugi-la...
que vos la menjareu tóta...
- Pos mos tornaràs el cèntim.
- No te farà mal, bacora.
- ¡La bacora serás tu...!
com no em tornes es dínés
te pegaré una patà.
- ¿Patà..? no tendrás tu fiet?
si m’aplegues a tocà
t'agarre des morros eixos
que pareixen un cresol...
¡Castanyoléee..! arrimeu-vos!
- Juano, no faces cas
que a mi ma mare n'ha dit
que estiren es castanyoles
posan escopinyà as dits,
- Xa, si que és, i quin gust que fan!
¿i pa què m’hu has dit después?
ara tendríem un cèntin
pa boletes.
- ¡Xa, si que és!
- En això de l'escopinyà
casi ne fas gomità.
- ¡Si te se n'ix l'animeta... !
- ¡Nem, que ve un monecipal.!
Por la copia
Kap
1. Els escrits en valencià protagonitzats pels zagalets pobres es publiquen als següents números del setmanari monover EL PUEBLO: 264, 267,271, 273, 280, 312, 317, 330, 368. 427, 460. 469, 471,, 474, 49ó, 577, 634, de 1906 a 1914.
2. El títol del poema l’agafa Queremón del seu anic Joaquin Amo que havia publicat en un escrit titolat Es sagalets la següent conparació : ¡Pero es zagalets, com es teulaïns, tenen molta llíbertat i pocs dínés,.( nº 264) L'any 1950, Amancio Martínez Ruiz, en publicar el seu llibret Canyís y cañissaes, inclou un escrit de Joaquín Amo sobre els zagalets, al que li afegeix una introdució on diu: Viuen una vída de teulaïns, picán aquí i allí . (pàg. 27) Així doncs la comparació d'Amo Queremón la converteix en metàfora: Teulaïns= zagalets pobres.
3. El Inglés de Beties. Títol de la novel.leta publicada per entregues, setmanalnent, i escrita alternativament per Amancio Martínez Ruíz, Ramón Martínez Ruiz i Queremón Alfonso. Publicada entre 1906 i 1907 consta de IX capítols, tres de cada autor. El Inglés de Beties conta la història de com a Monòver arriba un globus amb el senyor John Richard Harrison, a qui els autors li mostren el poble, el casino, la Taberna de Brujas, la indústria, els parcs, el camp, el Collao de Salines ... Es una novel.leta recomanable per als qui desitgen conèixer con era el Monòver de primers de segle i con els seus habitants feien literatura.
4. Castanyola: Segons els mateixos escrits en valencià publícats a EL PUEBLO aquesta llepolia la feien de vergues de regalíssia ben reblides de mel (EL PUEBLO nº 496, i Cañís y cañisaes 1950, pag. 27)
5. En la transcripció del poema només he canviat l'ortografia, usant en cada cas la grafia actual corresponent, així com aplicant les normes d'accentuació actuals.