Paulino Verdú Verdú
Paulino Verdú Verdú va nàixer en 1888 al si d’una familia rica de Monòver amb
propietats agrícoles en Lacy. El seu germà era Roque
Verdú. Fill de Paulino Verdú Rico, propietari (Monòver 1858) i Dolores Verdú
Sotorres (Monòver 1860). Net de Roque Verdú i Procesa Rico, i José Verdú i
Baradiles Sotorres. Ben prompte el van enviar a estudiar a Saragossa on es va
llicenciar en dret i més tard es va doctorar en 1915. Verdú va ser un personatge prou
influent als àmbits culturals i polítics del nostre poble. El jove doctor en dret ja
destacava com un bon animador cultural i va hostatjar a casa seua al célebre escritor
"Padre Sarmiento" en la seua visita a Monòver en desembre de 1915.
El mateix any va col·laborar amb el recent creat setmanari "Monóvar" que
dirigia altre personatge monover, l’escriptor Vicente Peñataro. Les seues
aportacions foren minses, cinc o sis articles variats, a destacar: Cervantes. Nuestro
glosario. El Manco prodigioso (Monóvar nº 17 del 4 d’abril de 1915) que el va
escriure amb motiu del homenatge a Cervantes que va promoure Peñataro i altres.
En 1915 va interpretar alguns papers teatrals entre ells el de "don Gonzalo" en
el Don Juan de Zorrilla.
Va ser president del Casino en 1929 on va organitzar algunes conferències literàries
entre les que destaca la d’Antonio Montoro Orientaciones de la mujer moderna
publicada el mateix any a l’impremta de Manuel Vidal. Es va casar amb Remedios Pérez
Hurtado i va tenir tres fills, Isabel, Paulino i Lola. Membre de la Derecha Regional
Valenciana, va ser regidor conservador de l’Ajuntament de Monòver en els difícils
anys 1931 al 1934. Paulino Verdú va ser assassinat al cementeri de Monòver el 12 de
novembre de 1936. L’escriptor José Alfonso al seu llibre Levante 36 (Madrid 1973) li
va dedicar unes emotives ratlles amb motiu de la seua mort. En la postguerra li van
dedicar un carrer al barri sindical. Vivia al carrer de l’església, en front de la
porta de l’orgue en una inmensa casa on en l’actualitat te l’estudi el
pintor Ramon Molina.
No sabem exactament l’any de publicació de la seua tesi doctoral titulada: El
principio de las nacionalidades y la guerra europea en la Impremta de Manuel Vidal. Sense
data i amb 55 pàgines, aquest llibret és un interessant i premonitori estudi sobre el
nacionalisme emergent després de la I guerra mundial.
És important resaltar la intuïció sociopolítica que Verdú demostra en la seua tesi,
on explica amb una claredat -sorprenent per a l’època- els possibles conflictes
territorials que es derivarien en un futur de la construcció naconal de Iugoslàvia.
Va publicar la seua tesi doctoral titulada:
Articles: