"Monòver en la crònica de Joseph Montesinos" 2005
Rafael Poveda i Consuelo Payà, autors del llibre.
El manuscrit de Montesinos titulat Compendio Histórico Oriolano consta de vint volums en foli 19 dels quals són propietat des de 1982 de la Caja Rural Central de Orihuela i l’altre és propietat de la Diputació d’Alacant que el va adquirir en 1977 de mans privades.
El capítol 12 està dedicat a Monòver i es troba dins el tom XV. El pòrtic senyala l’any 1794 però Montesinos va anar afegint informació anys després fins el 1810. El va escriure en amb cal·ligrafia regular amb un galimaties de paginacions i repaginacions. La primera part és una descripció prou interessant del nostre poble: geografia, fauna, flora, etc. amb alguns comentaris de caire antropològic com el caràcter dels monovers o la gastronomia. Segueix una explicació històrica de Monòver en temps dels Romans i Gots, amb informació sobre troballes arqueològiques al Rodriguillo, Cases del Senyor i Xinorla amb uns dibuixos de les inscripcions llatines i les monedes. A continuació Monòver en el temps del moros també amb una reproducció de una moneda amb signes àrabs trobada a la ermita de Santa Bàrbara i una bona aportació sobre els successius propietaris del poble i especulacions sobre el topònim Monòver. Més tard ens conta la implicació dels monovers en la Guerra de Successió i la carta adreçada al rei pels combatents així com els privilegis que el borbó els atorgà per la seua lleialtat. També escriu Montesinos els capítols de població atorgats el 1611 per la duquessa de Pastrana per tal de repoblar Monòver arran de la desolació provocada per l’expulsió del moriscos en 1609. Més tard una exhaustiva descripció de la fundació de l’església de Sant Joan Baptista i comentaris sobre els llibres de batejos, mortuoris i casaments i instruccions per als vicaris; un dibuix de la Mare de Déu del Remei; un inventari de totes les capelles i imatges; les confraries i les seues fundacions i característiques i transcripció de la butlla de Climent VIII sobre la creació de l’església i text íntegre de la concòrdia entre el bisbe Tormo i el duc d’Íxar. Torna Montesinos a parlar de l’arxiu de l’església i novament dels llibres de Visites, Batejos, Casaments i Mortuoris i transcriu els instruments de govern de la parròquia de Sant Joan Baptista, l’acta d’erecció i els vuit capítols de fundació fets pel bisbe Josep Tormo així com l’escriptura de concòrdia entre aquest últim i el duc d’Íxar, el llistat del noms del cura, dos vicaris i onze capellans; descriu els 7 beneficis eclesiàstics establerts a Monòver i continua amb un document que titula Memória curiosa de los señores curas... que ja coneixíem parcialment pel llibre de José Vicente Corbí i que complementa amb altre sobre cosas memorables de esta villa. Un capítol dedicat al Pòsit ens aprofita per a conèixer els primers repobladors de 1611 amb un seguit d’efemèrides
Una part singular de la Crònica de Montesinos és la part dedicada a la Fundació del convent de Caputxins on explica amb detall tots els fets ocorreguts des de l’inici i una descripció exhaustiva de l’edifici i de l’església amb els ornaments, comentant als autors de les pintures i escultures. Un llistat de tots els pares guardians, sacerdots, des de 1742 fins 1810. Els capítols de la possessió del convent i un llistat de tots els membres religiosos del convent i relat de tots els actes celebrats els tres dies del trasllat del sagrari a la nova església.
Dedica Montesinos un capítol a relacionar totes les ermites del terme amb una breu descripció de cadascuna.
Finalment la resta de les pàgines estan ocupades per un capítol dedicat a “Ilustres Hijos de Monóvar” on Montesinos pondera fins l’exageració a una sèrie de personatges suposadament nats al nostre poble. Destaquen els religiosos Mariano Pastor, bisbe de Caracas; Patricio Aguilar, bisbe de Trento; Estevan Torres, autor de 4 llibres; Bernardo Juan que va publicar quatre obres; els seglars Jayme Malla, capità d’infanteria i heroi a Nàpols i Josef Rico, tinent general a Flandes. També les miraculoses mongetes sor Juana Pardines, Felicitas Assensio i Gerónima Garcia,
El Compendio de Montesinos no va arribar mai a publicar-se i romangué inèdit en mans privades i més tard entre antiquaris.
La obra de Montesinos es trobava molt allunyada de les corrents innovadores que la il·lustració aportà al segle XVIII. A diferència d’altres autors contemporanis com Cabanilles o Jorge Juan, Josep Montesinos s’instal·là en el grup d’escriptors més conservadors de l’Oriola eclesiàstica. Home acomodatici va utilitzar les seues obres per a guanyar-se la vida sense riscos. Malgrat no pertànyer a la avantguarda intel·lectual de l’època si que es d’agrair la seua aportació històrica -encara que sovint exagerada- al coneixement del nostre passat.