Mario M. Rodríguez Ruiz (Monòver 1972)

Dels tres membres del col.lectiu palera jove, ha segut Mario Rodríguez, el que després de mirar els seus quadres més em va torbar. Quan vaig vore la darrera exposició vaig pensar que estava davant un pintor dramàtic, que hi havia alguna cosa obscura i tancada en la seua expressió. El meu subconscient em va trair i vaig marxar creient equivocadament que aquell jove artista patia un drama interior. Ara fa uns dies he tornat a mirar els seus quadres i a parlar amb ell, i com si d´un prestidigitador es tractase m´ha fet canviar d´opinió. La sensació de vitalitat que m´ha trasmés ha segut forta. Qualsevol ombra de foscor ha desaparegut, ben bé al contrari, la descarrega de colorisme i lluminositat de les seues pintures, anuncien un gran pintor per al futur. Segons ell em confessa, no vol sentir parlar de estils. Tots els pintors l´han influït. Segons diu encara estarà deu anys formant-se. Mario m´ha dit que al principi, quan va començar a pintar, era un artista radical. Ara confessa haver-se tornat més humanista. Si en la plàstica ha estat clarament influït per Luís Vidal, en lo humà ha estat el seu avi Salvador Ruiz el gran valedor. Ruiz ha segut un dels més assidus col.laboradors del palera. Juntament amb J. Artiaga i S. Poveda, mon pare, van viure apassionadament l´estudi dels pintors sense agafar mai un pinzell. Una generació del Palera vell que ara es prolonga en pintors nous com Mario.

L´altra vessant d´aquest artista, és la que ara mateix està creant per al món de la faràndula. Per encàrrec del director Joan Serrano, Mario a disenyat i construit l´escenogràfia de l´obra de Milan Kundera "Jac i el seu amo", la qual es representarà en Setembre d´enguany.