LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DEL REGNE DE VALENCIÀ DURANT ELS SEGLES XVI i XVII

Preàmbul.

No fa gaire temps tot veien a la televisió un concert-homenatge a Raimon que tingué lloc al Palau Sant Jordi de Barcelona, recorde que va haver-hi un fragment de cançó que en va colpir extraordinàriament i que d'aleshores ença, , de quan en quan em persegueix, em retruny i m'assetja: "Qui perd els orígens perd la identitat".

I per sort o per dissort, nosaltres els valencians som els hereus d'una historia, d'una cultura i d'una llengua amagades. Hem viscut un moment històric o per, on per fortuna, l'educació s'ha estès a la totalitat de la població, a mitges; hem conegut la "Historia" però d'una manera parcial perquè no l'hem coneguda a través de la "nostra historia". I difícilment podrem arribar al veritable coneixement si aquest no comença per nosaltres mateixos.

Nosaltres, com a descendents del rei d'Aragó Jaume I que en tems de croada i conquesta s'acostà a les terres valencianes tot integrant-les, amb la creació del Regne de València, a la Corona catalano-aragonesa i dotant-les d'uns costums i d'unes lleis propis, trobem la nostra identitat en aquesta historia passada que forma part dels nostres present i futur.

Per tot això, m'ha semblat molt convenient posar a l'abast de la gent de Monòver un extracte de l'article Les institucions polítiques del Regne de València durant els segles XVI i XVII de l'historiador Joan Reglà, a fi que entre tots puguem trobar resposta a qüestions tan diverses i mai no explicades a l'escola oficial on em estudiat, com ara: Valencians, mallorquins i catalans tenim una cultura i una historia comunes ? Som part d'un mateix poble ? En què érem i som diferents a Castella ? Qui s'ha inventat allò de la Generalitat? I per què diem Síndic de Greuges i no Defensor del Pueblo? Com entrà el castellà a l'antic Regne de València? Com s'explica que avui tanta gent "valenciana" parle castellà i no se'ls caiga la cara de vergonya?... Això i molt més podem arribar a saber si "per no perdre la identitat, recuperem els orígens"

LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES

DEL REGNE DE VALENCIÀ

DURANT ELS SEGLES XVI i XVII

A la segona meitat del segle XV, en verificar-se la unió de les Corones d'Aragó i de Castella amb el matrimoni dels Reis Catòlics, hi havia dues possibilitats d'organitzar la primera forma d'unitat espanyola. Segons el sentit integracionista castellà, es tractaria de l'absorció de la Corona d'Aragó per la de Castella. En canvi, la Corona d'Aragó que, per tradició històrica, hauria establert una unió entre els seus regnes de tipus personal i dinàstic, preconitza una integració entre "iguals". Per a Castella es tractava d'una concepció "vertical", de paternitat -filiació per a la Corona d'Aragó, per contra, d'una concepció "horitzontal", de germandat.

Per que es refereix al pes específic d'ambdues Corones, la de Castella tenia llavors una superioritat aclaparadora: devers vuit milions d'habitants, contra poc més d'un en tota la Corona d'Aragó.

Finalment la unió de totes dues Corones va fer-se segons els principis institucionals de la Corona d'Aragó, açò és, unió personal, dinàstica, de dos regnes distints que mantenen l'organització respectiva. Tota aquesta estructura implicava la unitat en el monarca i la cort reial, la reparació en les qüestions internes de cada regne i la suma d'esforços en la política exterior, tal com queda explícit en la fórmula emprada per la cancelleria aragonesa: "Como quiera que sean, a Dios gracias, todos juntos los reynos de nuestra real Corona de Aragón con estos nuestros reynos de Castilla y todos debaxo de un señorío..."

Amb l'arribada de la dinastia dels Habsburg al segle XVI, s'imposa l'actualització progressiva de les institucions d'encuny catalano-aragonés. De fet, és a partir d'aquest moment quan s'evidencia la unitat de Castella de subordinar l'ordre institucional de la monarquia espanyola a la seva hegemonia de fet. Aquesta trajectòria vers la "reducció" a la unitat" per Castella suposaria: una evolució cap a una monarquia absoluta fortament centralitzada, la castellanització de la reialesa, amb l'absolutisme en els altres regnes, on governarien uns virreis i el xoc inevitable entre la força dinàmica de la monarquia absoluta, vinculada a Castella, i la força estàtica, dels regnes no castellans.

Durant tot aquest període de canvi institucional el Regne de València posseïa una organització política i foral pròpia, on queden ben diferents dos sectors de detenció de poder:

a/ La reialesa i els seus delegats.

b/ Els organismes representatius.

a/ La reialesa i els seus delegats

L'absentisme reial se supleix, com en els altres regnes de la Corona d'Aragó, mitjançant el virrei o lloctinent general, que actua en representació del rei i es, per tant, el cap dels magistrats.

Els virreis, gairebé sempre aristòcrates castellans, solen encarregar-se, abans o desprès del govern de València, del dels altres regnes de la Corona d'Aragó. Les decisions dels virreis corresponen al coneixement i assessorament de la Cancelleria i Audiència Reials. La duració del càrrec de virreis solia ser de tres anys. El virrei cessava automàticament quan el rei entrava en el regne, i per tornar a exercir el seu càrrec, li calia un nuo nomenament i un nou jurament dels furs i privilegis del Regne.

Ben aviat s'afegí al càrrec de virrei el de capità general: així el lloctinent reunia en les seves mans els suprems poders, civil i militar.

Al costat del virrei i del rei hi havia els Consells de govern: la Reial Audiència a València i el Consell d'Aragó a la cort. La Reial Audiència és el suprem organisme judicial del Regne, i al mateix tems actua com a consell de govern del virrei. Aquest organisme exercia, com en els altres regnes de la Corona d'Aragó, com una mena de tribunal encarregat de vetllar pel respecte dels furs i dels privilegis del Regne.

Per governar des de la cort els diversos regnes de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic va crear el Consell Suprem d'Aragó, que no era més que un organisme consultiu que feia de lligam entre els regnes de la Corona d'Aragó i la monarquia, mitjançant els respectius virreis. El Consell d'Aragó exercia, doncs, al costat del rei, una mena de representació de la Corona d'Aragó.-

Subordinat al virrei, però exercint les seves funcions quan estava vacant el càrrec, hi havia el governador general i els portaveus de governador, i els seus delegats. Durant els temps medievals, el governador general, únic per a la totalitat de la Corona i càrrec vinculat a l'hereu reial, tenia delegats en cadascun dels regnes que la formaven. Tenien la missió de recórrer el Regne i exercien funcions governamentals i judicials.

El Regne de València estava dividit en quatre demarcacions o governacions, i cadascuna tenia un governador subordinat al de la capital: València, Xàtiva o dellà lo riu Xúquer, la Plana o dellà lo riu d'Uixó i Oriola o dellà lo riu Xixona., la governació d'Oriola depenia directament de la Reial Audiència.

L'administració de les rendes del patrimoni reial era càrrec d'un Tribunal d'Hisenda, del qual formaven part dos magistrats: el batlle general i mestre racional. La batllia tenia com a missió específica la conservació i cobrament dels drets pertanyents al reial matrimoni i la resolució dels afers corresponents als llocs de reials. El mestre racional s'encarregava de rebre els comptes dels administradors de totes les rendes reials. Amb els diners que així es recaptaven, es pagaven els salaris dels diversos oficials del Regne i part dels del Consell d'Aragó.

b/ Els Organismes representatius.

Les Corts, com a representació dels tres braços del Regne -l'eclesiàstic, l'aristocràtic o militar i el popular o reial -, i la Generalitat, com a Diputació permanent de les Corts, formada així mateix per representants dels tres braços, presidits pel diputat eclesiàstic, son els organismes furs i privilegis del Regne representatius de tot el Regne que els Àustries hereten dels tems medievals. Les primeres Corts les aplegà Jaume I desprès de la conquesta de València. La Generalitat comença a sorgir a les darreries del segle XIV, amb Pere el Cerimoniós, i fou organitzada definitivament uns anys desprès per Martí l'Humà: estava formada per sis diputats -dos per cada braç o estament- renovats cada tres anys, tres clavaris -un per braç- i sis comptadors -dos per cada braç.-

Durant el regnat de Carles V (1517-1556), les Corts del Regne de València van reunir-se sis vegades, però sempre juntament amb les d'Aragó i Catalunya, a la vila de Montsó. Durant el regnat de Felip II (1156-1598, aquestes Corts si aplegaren dues vegades, també a Montsó. Felip III (1598-1621) reuní les Corts Valencianes una sola vegada en el convent de Sant Domènec de la ciutat de València. El seu successor, Felip IV (1621-1665), reuní dues vegades les Corts del Regne. El darrer rei de la Casa d'Àustria, Carles II (1665-1700) no les va reunir mai.

Pel que fa al poder municipal, cal tenir en compte les reformes fetes per Ferran el Catòlic que li atorgava dues funcions bàsiques, les administratives i les judicials.

Quant a les funcions administratives, el Consell General, Consell de Cent o Adjuntament exercia la representació popular de la ciutat de València constava de 142 membres, en representació de les dotze parròquies i dels diversos oficis i professions liberals. El Consell es reunia sota la presidència del justícia civil, o la del justícia criminal en absència d'aquell. El jurat en cap proposava les qüestions sobre les quals havia de recaure la decisió del Consell. A més, el Consell intervenia en tots els negocis administratius i econòmics de la ciutat i en els afers generals del Regne.

Els jurats eren sis i eren nomenats cada any pel sistema d'insaculació "de sac i sort". El que sortia insaculat en primer lloc era designat jurat en cap. Els jurats tenien com a missió especifica el govern, administració i regiment de la ciutat.

Els comptes de la ciutat, amb els seus crèdits respecte a qualsevol deutor, així com també les obres municipals pertanyien a la jurisdicció del racional. El síndic s'encarregava de la representació i defensa dels plebeus. La inspecció dels pesos i mesures i la policia urbana eren a càrrec del mostassaf i del seu lloctinent.

Les altres magistratures municipals amb funcions administratives eren: els guardians del vi i de la sal, el procurador dels miserables (dels pobres empresonats), el guardià de l'almodí (inspector de la venda del blat), el pesador de la palla, els administradors de l'Hospital general i els de les carnisseries, de les cises i de la Llotja.

Quant a les funcions judicials del poder municipal, hi havia el justícia civil, el justícia criminal i el jutge dels tres-cents sous, elegits per insaculació. Aquest darrer jutge entenia en tres causes civils de menor quantia, és a dir, aquells que no excedien de l'esmentada suma.

Altres funcionaris amb atribucions judicials eren el canceller, que intervenia en les conteses entre els jutges eclesiàstics i els oficials reials; l'advocat fiscal, per els conflictes suscitats entre oficials reials; i el jutge d'amortitzacions, que intervenia en els llegats i deixes piadoses.-

Extracte d'Aproximació a la historia del País Valencià, Joan Reglà.

Frederic Johnson i Esteve.