Enrique Vidal Pina
(Monòver 10.05.1930-22.02.2002) Va nàixer al carrer Fonament núm. 12 el 10 de maig de 1930. Va ser el tercer fill de Luís Vidal i Remedios Pina. Va tenir dos germans, Remedios i Luis, aquest últim mort en 1931. Son pare va ser un important industrial de la construcció i de la fabricació de mosaics hidràulics. Des de ben menut s'acostuma a arxivar moltes imatges que després li aprofitaran en la seua obra i que li evoquen records feliços de la infantesa. Té molt presents els carrers costeruts del vell Monòver, la Torre del rellotge, Santa Bàrbera, el Col·legi Cervantes i les veus dels xiquets en l'escola. Va estudiar al col·legi "Divina Pastora" de les monges Calasàncies de Monòver. En 1940 la seua família es veu obligada a marxar a Madrid, viu prop de l'estudi de Vázquez Díaz que visita vàries vegades. Allí comença el batxiller i les classes de dibuix i escultura amb el seu cosí, professor i llicenciat en belles arts per San Fernando, José Maria Alarcón Pina. Es diploma com a delineant, projectista y decorador d'interiors. Va treballar al estudis dels arquitectes Francisco Saínz de Oiza, Romany Sierra Nava, Eduardo Mangada, Luís Peral Buesa, Rafael Leoz i Roberto Pérez Guerras. Col·labora amb les revistes "Xun" del Hogar del Empleado, "Banesto" i "Hispano". En les construccions realitzades a Madrid per l’arquitecte Antonio Querejeta, va fer una sèrie de murals de grans dimensions en els carrers Onésimo Redondo, 18 (actual cuesta de San Vicente); Rodríguez San Pedro, 24; Ardemans; Cartagena; Torre de Madrid i a petició del INI (Instituto Nacional de Industria), en les mines de fosfats de l'Aaiún (Sàhara). Va rebre la medalla d'or al millor stand que va realitzar per a l'empresa Calvo y Lunas S.A. en la Casa de Campo (Madrid).
També va dirigir una acadèmia de pintura a Monòver on s’han format la majoria dels joves pintors actuals. Darrerament va il·lustrar les portades d'algunes publicacions com El Fantasma de la Calle Mayor de Juanjo Alcaraz,
Un sueño de nobleza de Demetrio Mallebrera i Visites de Rafael Poveda. Després d’una llarguísima i brillantísima llista d’exposicions que comença en 1958 preparava una col·lecció d’olis i aquarel·les que tenia que exposar al Casino d’Alacant i més tard al de Vilajoïosa.Va morir de neumònia el divendres 22 de febrer de 2002.
Un text sobre Enrique per Benita Algarra.
Exposicións: