Dins del nostre projecte de traure a la llum tots els documents escrits en català dels arxius monovers, vam mamprendre l’apassionant tasca de transcriure íntegrament els Llibres de Claveria amb l’objectiu de dotar als estudiosos d’una font fiable i completa. Quan vam publicar la nostra anterior obra, Visites, la nostra pretensió era anar formant una biblioteca de textos fidedignes que esperem ampliar -després dels Llibres de Claveria- amb l’edició del Manual de Consells 1611-1664, obra que ara mateix es troba prou avançada.
Els Llibres de Claveria són els registres comptables del funcionari municipal que tenia la responsabilitat dels pagaments en l’ajuntament. A Monòver es custodien a l’arxiu municipal en la secció, encara castellanitzada, de "Cuentas de propios y arbitrios, caja 724, sección 1 y 2". Els més antics que es conserven són un volum que comprèn el període de 1652 a 1660 i un altre del 1687 a 1695 on falta la claveria completa dels anys 1692-93. Els dos estan íntegrament escrits en la nostra llengua. El tercer volum ja el trobem després del decret de Nova Planta, el qual òbviament apareix ja escrit en castellà. Els dos volums es troben sense tapes, en prou bon estat el primer i amb algunes taques d’humitat el segon la qual cosa impedeix la lectura parcial en algunes pàgines. El paper és de bona qualitat amb filigranes o marques d’aigua diverses en quaderns cosits en fil de cànem. La tinta, del tipus metàl·lic, ha esdevingut groguenca com a conseqüència de l’oxidació. Els dos volums són de la mateixa amplària, 31cm. d’alt per 22 d’ample. El primer té 202 pàgines i unes cartes de 22cm x 14cm. cosides en el centre. El segon té 220 pàgines. Els dos estan escrits a una columna amb els enunciats de cada assentament escrits al marge esquerre.
De la lectura dels Llibres de Claveria es poden traure valuosíssimes conclusions de diferents tipus, lingüístic, polític i històric. El valencià no sols era viu en el poble baix, era l’idioma de la classe dominant, dels legisladors, dels prohoms de la vila. Des del punt de vista polític, la conclusió més important que es desprèn és veure un Monòver absolutament articulat en l’antic regne des dels diferents braços de la Generalitat. El vincle polític i econòmic amb València i el religiós amb Oriola marquen la vida quotidiana del poble. Les relacions amb Alacant es limiten al pur veïnatge, són les mateixes que amb Elx i Ontinyent. La part històrica és un allau generós de notícies inèdites, persones, oficis, fets, dades i dates. Gràcies a una lectura minuciosa podem conèixer els noms de les persones que van ocupar càrrecs més o menys importants. Els Llibres de Claveria, fins ara poc coneguts, van passar per mans d’anteriors investigadors. Sols hem trobat dues referències als esmentats llibres en publicacions anteriors. La més antiga és la de Luís Martínez Limorti, secretari de l’ajuntament que, durant alguns anys, va combinar la pintura i les lletres. Va publicar alguns escrits en valencià en revistes de festes locals tot imitant l’oncle Canyís però sense arribar ni de bon tros a l’estil del binomi J. Amo - A. Martínez Ruiz. Limorti va fullejar els llibres però mai els nomenà com a Llibres de Claveria. Els va utilitzar per a extraure unes poques notes que va incloure en un treball anomenat "Historia de Monóvar", premiat per l’ajuntament en el concurs convocat en 1946 i el qual diu així: "En cuentas i presupuestos de 1655 vemos que se le abonan al mestre de cantería Cambra los gastos de un viaje a Novelda, para tomar la planta y medida de la Iglesia que se quiere fabricar en Monóvar, y a Joachim Bernabeu de Carcagente, se le pagan 10 libras, por la planta y figura de la iglesia" " En los presupuestos de 1655 a 1660 figuran consignaciones fijas para pagar a los mayordomos de San Juan y Santa Catalina, que allí le llaman unas veces Santa Catherina y otras Santa Catharina". El fet que Limorti sols comente dades del 1655 em fa suposar que ja en 1946 havien desaparegut els llibres dels altres anys. També resulta més que curiós el comentari que fa sobre l’aspecte lingüístic dels llibres: "Superando las dificultades que ofrece la lectura de estos documentos primitivos, hemos podido dar la copia de sus cartas fundamentales que va al final. Alguien había supuesto que estaban escritos en lengua lemosina, pero no hay tal. Los capítulos de la Señora de la villa (es refereix a part del capítols de població) estan escritos en castellano y las actas y cuentas en valenciano, con muchas palabras que en Monóvar han caido en desuso; pero que sin embargo, se conservan vivas en las regiones de Valencia y Cataluña en su mayor parte. Los amantes de la lengua valenciana pueden encontrar aquí palabras de mucho carácter. La dificultatd está en los caracteres, que, a primera vista, ofrecen mucho parecido con las escrituras árabes"
L’altra referència als Llibres de Claveria és la de la doctora Remei Belando, que va utilitzar els llistats del repartiment de la taxa per a estudiar la demografia monovera.
Pel que fa a la transcripció, hem seguit les normes habituals en aquests treballs: desenvolupament d’abreviatures, regularització de les majúscules, accentuació i inclusió de la resta de signes ortogràfics del català modern. Les elisions que actualment no tenen representació gràfica vénen indicades amb el punt volat.
Hem inclòs un índex onomàstic, toponímic i temàtic al final de la transcripció per a facilitar l’estudi del text.
Rafael Poveda. Cantarranes hivern 1994