Amancio Martínez Ruiz
(Monòver 1878-1967) El segon germà d'Azorín va ser el seu corrector ortogràfico i el seu secretario. Romangué llargues temporades a Madrid, prop la casa del carrer Zorrilla o vivia el seu germà. En 1906 feia de jutge municipal. Va publicar el seu primer llibre Epítome del caletrismo (1934) i una segona edició revisada i augmentada Caletre o Epítome del caletrismo (1939) influenciat per Ramón Gómez de la Serna. Després publicà en valencià Cañís y Cañisaes. (Vda. de Manuel Vidal. Monòver 1950). un resum dels articles publicats dualment amb Joaquim Amo al setmanari "El Pueblo" a primers de segle. Resta inèdita una autobiografia Una Menestrea. Sobrevisqué tan sols un mes al seu germà. Quan morí van dir d'ell "Ha mort l'altre Azorín". Fill d'Isidro i Mª Luisa . Germà de Ramón, i d'Amparo.
Azorín va dir d'ell:
"Amancio o la dignidad integral. Todo está supeditado en Amancio a la dignidad. Amancio es comunicativo" "En el café, en la calle de Alcalá, había fundado una tertúlia para la que había escrito un reglamento; el preámbulo es una obra curiosa de humor y de conocimiento idiomático. Amancio es un estoico y sabe sobreponerse a la adversidad. Amancio vive tranquilo; de cuando en cuando me escribe, siempre con estilo limpio"
Articles: