Gregorio Martínez Monzó.

El 3 de març ha fet 25 anys de la mort de Gregorio Martínez. Sols les novissimes generacions no hauran sentit parlar d’aquest popularisim practicant de medicina que al llarg de vàries dècades va estar present al nostre poble, assistint a totes les famílies monoveres. Gregori va arribar al món en Monòver el vint-i-vuit de febrer de 1900, fill de Gregorio i Francisca. Ben prompte, quan teia deu anys es va posar a treballar de “xic dels mandaos” en la farmàcia de Don Llorens Vicent Giner, on no tenia un horari fixe i moltes vegades es quedava dormint darrere el mostrador.

Als quinze anys deixa la botica i entra de meritori en l’oficina de Miguel Nebot Soler, fabricant de marbres i pedres, casat amb la poetessa Remedios Picó. Avorrit pel tediós treball d’escrivent s’ocupa en l’incipient indústria de l’espardenya. Als 18 anys, cansat d’aquest treball artesà, li demana a son pare que li ensenye l’ofici de barber i entra a treballar amb el mestre Molina, barber, sagnador, curador i arrancaqueixals, fill de Pascual Molina Tolmos, del que Marcial Poveda i jo vam publicar un menut opuscle en 1998.

En plena guerra d’Àfrica, i faltant-li encara un any per a ser reclutat,  s’allista voluntari al Regiment de La Reina en Alacant, confiat de que no el mobilitzarien, amb tanta mala sort que tan sols 15 dies després el traslladen cap a Melilla, on passa tota la campanya en companyia d’altres monovers il·lustres com Silvestre Molera, Alfredo Rico Jara i l’escriptor José Alfonso Vidal, aquest últim aprofita per a escriure una de les seues obres inèdites “A la guerra de Melilla con un gitano”.  Gregori te sort i “s’enxufa” d’assistent de l’oficial monover D. José Vidal Pérez, el qual li alivia el servei d’armes.

Una vegada llicenciat torna a Monòver on torna a treballar de barber ara pel seu compte. Son pare, sabedor de l’innata inteligentsia de Gregori, i  animat pels comentaris dels seus mestres li ofereix ajudar-lo econòmicament a estudiar. Conscient de la modèstia de la seua família, Gregori li contesta a son pare: vaig a seguir treballant, vaig a casar-me i vaig a estudiar.

D. José Maria Amat, rector de Monòver el prepara per a ingressar en l’Escola Normal, on després d’aprovar, es matricula en la Facultat de medicina de València fent les pràctiques a l’Hospital Provincial d’Alacant. Com que anava per lliure, estudia per la nit i s’examina sempre en setembre per a poder aprofitar l’estiu i la presència vacacional de Rico Jara, que l’ajuda a preparar-se les classes i aprovar-ho tot. Gregori obté el títol en 1926. Un any abans, el setze de febrer de 1925 es va casar amb Remedios Mallebrera Plaza, dos anys més jove que ell, filla de Tomàs i Bàrbara. Gregori i Reme van tenir tres fills: Gregorio (1926). Tomàs (1928) i Remedios (1939).

Va ser cap a meitat dels vint quan Antonio Rico Jara va obrir la clínica quirúrgica al carrer Luís Martí, i Gregori va començar a treballar d’assistent i ma dreta de l’eminent cirurgià. Aquesta estreta relació va ser la que marcaria la carrera de Gregori i també en part la de Rico Jara, per que mai més se separarien i el grau de compenetració i antelació va ser tal, que encara recorde quan mon pare em deia: “abans que don Antonio obriga la boca, Gregori ja te la agulla preparada”.

En 1931 va ingressar per concurs en el Cuerpo de Practicantes de Asistencia Pública Domiciliaria, que depenia dels Ajuntaments, i més tard del Ministerio de Sanidad. Després quan es crea el S.O.E. (Seguro obligatorio de Enfermedad), es fa càrrec d’una de les places cobrant 25 cèntims de pesseta per família. Al tenir que compartir les dos responsabilitats s’obliga a estar vint-i-quatre hores de guàrdia, set dies a la setmana i 365 dies a l’any fins la seua jubilació.

Intens i emocionant va ser al llarg de la guerra els seu infatigable treball com ajudant de mà en les intervencions als ferits i evacuats que arribaven al Hospital del Socorro Rojo Internacional y Banco de Sangre, que les autoritats monoveres van habilitar entre 1936-1939 en el col·legi Cervantes. Allà va ser el responsable de les cures posteriors, ocupant-se nit i dia de centenars de persones.

En acabar la guerra, Rico Jara inaugura la nova clínica, on Gregori es part imprescindible i on la majoria dels monovers actuals l’hem conegut.

Gregori va ser un home de gran vocació, humil, fraternal i molt carinyós. Amant de la seua professió es va lliurar en cos i ànima als malalts. Home de formació acadèmica, va estar sempre obsessionat per tal de que els joves estudiarem i no perdérem el temps. Recorde clarament -quant sent jo un xiquet- venia a punxar-me al carrer Sant Josep i com distreia el meu terror preguntant-me multitud de coses sobre l’escola o els estudis.

Valguen aquestes lletres per retre-li un merescut homenatge.

Rafael Poveda